Carme dice:

A mi m’agrada molt cantar i, és clar, elles s’han acostumat a que jo les canti cançons (canto fatal però elles no ho saben!) El repertori de cançons és molt ampli però hi ha tres que les repetim, les repetim i les repetim sense cansar-nos. Una és una cançó de bressol que ja li cantàvem, a la Lila quan estava a la panxa i era amb la que més es calmava i diu nin non,nin non Maria, ma nina de cabells d’or que quan soneta tingues, vindré al teu bressol”. L’altra és una que hem heretat i que a les petites els encanta i ara veus com la canten a les nines o als altres bebès:” mans que volen com una papallona, mans que voles aprendre a comptar, mans que parlen i a vegades s’amaguen, mans que fan petons abans d’anar a dormir….” i segueix. L’última és la meva preferida que li he sentit cantar a la meva mare als meus cosins i als meu nebots. Segur que hi ha persones que la canten diferent però això passa amb la memòria oral: “Pom, pom. Qui hi ha? El senyor Bernat, que hi ha la senyora? Senyora, el senyor Bernat a la porta que la demana. Bon dia senyor bernat. Bon dia, senyora, Passi, passi senyor Bernat. Gràcies, senyora…..” i segueix.

I el que més m’agrada és que t’asseus la criatura a la falda i amb les mans vas escenificant la cançó. Els ulls se li esbatanen i no per cap dels moviments que fas amb els dits o les mans. I cada pas que ells fan per imitar-te és un moment màgic.

Prenem consciència que elles ens imiten sempre, fins i tot quan siguin grans. Tinguem cura dels nostres actes i de les nostres paraules. Empatitzem i serà més fàcil l’educació dels nostres fills i filles!